CA

Recerca

«Memoria del Museo Marítimo de Baleares» (1951)

«Memoria del Museo Marítimo de Baleares» és una peça documental publicada el 1951 vinculada a la història de l’antic Museu Marítim. Es tracta d’un descobriment recent a través del qual podem conèixer els primers intents de patrimonialització de la cultura marítima de l’illa. Entre les seves 77 pàgines, organitzades en tres capítols i més d’una trentena de fotografies, la Memòria incorpora una documentació extensa sobre la gestió de l’antic museu, el tractament de la col·lecció, així com les estratègies de musealització, entre altres aspectes. Parlam, sense cap dubte, d’una peça única i imprescindible per conèixer la història del museu, així com per comprendre les relacions que envolten el patrimoni marítim al llarg de la segona meitat del segle XX.

  1. Biografia de la peça

Actualment, la «Memoria del Museo Marítimo de Baleares» es troba sota la titularitat del Museu Marítim de Mallorca i és considerada una de les peces més destacades de la seva col·lecció.
Des dels seus orígens, aquesta peça documental ha estat vinculada a la història de la institució i ha actuat com un testimoni material dels inicis del projecte museogràfic. Malgrat la importància, la Memòria desapareix juntament amb altres peces de gran rellevància, a conseqüència del cessament del museu el 1974. Els primers indicis del seu parador apareixen gairebé deu anys després en el mercat d’antiguitats «El Rastro» de Madrid, amb la troballa feta per Carles Blanes, un conegut empresari mallorquí i col·leccionista amateur.
Durant més d’una dècada, la peça passa a formar part del llegat privat de la família Blanes fins a la intervenció de l’Associació d’Amics del Museu de Mallorca −una institució tradicionalment dedicada a la salvaguarda del patrimoni marítim illenc−, que s’encarreguen de documentar l’existència del document.
No obstant això, no és fins a la constitució del Consorci del Museu Marítim de Mallorca, a finals de 2017 quan s’inicien els tràmits per a l’adquisició. Concretament, aquest objectiu s’insereix dins la recerca del museu, liderada per l’expert en patrimoni marítim Manuel Gómez, per a recuperar el conjunt de peces que formaven part de l’antiga col·lecció del Museu Marítim de Balears. A partir d’aquest projecte, la Memòria ha estat recentment adquirida per aquesta institució i se n’ha celebrat així el retorn simbòlic al que podria considerar-se el lloc d’origen.

  1. Interpretació sociohistòrica
  • La història del Museu a través de la Memòria

Un dels elements més destacables d’aquest document és el contingut sobre els orígens de l’antic projecte museogràfic. Entre els aspectes més rellevants, la Memòria recull reflexions historiogràfiques interessants, sobre la localització de l’antic museu situat en aquells dies en la planta baixa del Consolat de la Mar, coneguda com l’antiga seu del Col·legi de Mercaders. L’elecció d’aquest espai, un lloc tradicionalment lligat a la mar i a l’art mercantil, responia, segons disposa el document, a una voluntat per posar en valor l’esplendor del passat marítim mallorquí i per commemorar fites històriques importants associades als períodes de progrés econòmic i tecnològic naval (Memoria del Museo Marítimo 1951: 1-4). Aquestes etapes comprenien els períodes d’expansió del comerç marítim de finals de l’edat mitjana, la colonització d’Amèrica, així com l’auge de l’art mercantil a Mallorca a partir de final del segle XVII. En aquest sentit, és interessant apreciar com l’interès per donar a conèixer la cultura marítima a través del Museu passava per recuperar en primer lloc la història de l’edifici i enaltir-ne la connexió amb uns determinats períodes històrics i universos marítims.
Certament, la Memòria fa visible una preocupació per incorporar l’edifici dins del projecte museístic i adequar-ne la història a la filosofia del Museu. Un dels aspectes més il·lustratius d’aquesta adaptació té lloc a partir del procés restauratiu de la façana principal de l’edifici duita a terme els mesos anteriors a la inauguració del Museu. Sobre aquest tema, és interessant destacar com aquest procés es fa sota uns criteris restauratius pròxims a l’Escola Francesa de Viollet-Le- Duc, centrats en aconseguir una «fidelitat històrica», seguint els principis d’unitat i d’harmonia estilística. Amb aquest projecte, la Memòria il·lustra com el Museu intenta respectar els estils primigenis associats als períodes d’esplendor naval mallorquí i eliminar altres etapes històriques representatives de la vida de la façana.

  • La Memòria: una reflexió necessària sobre el patrimoni marítim

Uns altres dels aspectes més interessants d’aquesta peça és la reflexió que conté sobre la necessitat de patrimonialitzar la cultura marítima, tal com disposa un dels objectius prevists en el reglament: «la necessitat d’agrupar i conservar tots els objectes de caràcter històric que avui es troben dispersos en museus diversos i col·leccions de caràcter estatal i particular» (art. 1 De la constitució del Museu). Amb aquesta problemàtica, la peça resulta essencial per entendre els primers intents de gestió patrimonial dins l’àmbit marítim insular, ja que planteja el patrimoni com quelcom que ha de ser públic, accessible i també col·laboratiu (Serra, 2015). Al respecte, les estratègies de divulgació que proposava l’antic museu es dividien en exposicions i en activitats didàctiques i preveien la constitució d’una «escola de maquetistes navals» (art. 7). Per tal de recuperar el patrimoni marítim, l’antic museu va desenvolupar un treball conjunt amb l’Associació d’Amics del Museu Marítim de Balears encarregada, en essència, de gestionar les donacions i adquisicions al museu (art. 21).
Estretament connectada amb aquesta preocupació, és interessant veure com la Memòria també ens mostra la noció que tenien sobre el patrimoni marítim i quins eren els seus valors associats. Del total de peces analitzades en el catàleg (285), veim que un 50 % pertanyien al món de l’armada; un 20 %, a la marina mercant; un 20 %, als sistemes de navegació i un 10 % fan referència al món de la pesca. Les biografies del general Antonio Barceló, el general Valsameda, frai Ramon Despuig − Gran mestre de Malta, el navegant mallorquí Jaume Ferrer, entre d’altres, són determinants en la construcció d’un discurs museogràfic que se centra en l’auge de la flota mallorquina i l’art mercantil a Mallorca entre els s. XVI-XIX. Amb aquest discurs es volia valorar el conjunt d’aspectes econòmics, tecnològics i científics vinculats a la història naval mallorquina.

  • Passat i present sobre el patrimoni marítim

A partir d’aquestes idees, observam com la peça posa de manifest una manera d’entendre el patrimoni marítim, característica d’una època determinada, estretament connectada amb uns valors lligats a l’univers bèl·lic i mercantil. Com podem deduir de l’anàlisi, la mirada se centra en enaltir el conjunt d’aspectes econòmics, científics i tecnològics de la cultura marítima associada a la història del passat naval mallorquí, deixant de banda altres elements tradicionalment vinculats al món de la mar, com és l’univers de la pesca, els oficis artesanals, entre altres.
Aquesta concepció sobre el patrimoni marítim, descrita en la peça, ha anat evolucionant al llarg del temps, i entre alguns investigadors s’ha considerat: «un fenómeno en permanente cambio, fruto de la inventiva social y grupal, de su identidad y de su memoria, como expresión de identidades resultantes de nexos entre pasado, presente y futuro» (Homobono, 2014). La mirada actual projectada sobre aquest patrimoni inclou, d’aquesta manera, un espectre ampli d’universos associats al món marítim, com poden ser les diferents arts associades a la pesca, així com tot el conjunt de: «relaciones articuladas históricamente por medio de las gentes de mar hombres y mujeres» (Pereira, 2009).
Aquestes dues mirades projectades no són excloents (una de tall social i una altra més tecnològica), sinó que ambdues participen simultàniament en la nostra consideració actual sobre el patrimoni marítim. Sobre aquest tema, la Memòria resulta fonamental per entendre aquesta noció polièdrica i canviant del patrimoni: el seu estudi ens permet establir ponts de connexió entre el passat i el present, necessaris per reflexionar quina mirada tenim actualment sobre aquest aspecte, i valorar, en definitiva: «la riqueza de las interpretaciones y reinterpretaciones simbólicas» (Ballart et al., 1996) que representa. En aquest context, aquesta peça documental és un precedent directe per al projecte museogràfic actual del Museu Marítim de Mallorca, no sols des del punt de vista biogràfic, sinó també des del punt de vista de gestió patrimonial.
Des d’aquesta perspectiva, observam que el treball del Museu Marítim de Mallorca no es pot entendre sense algunes de les estratègies de patrimonialització abordades prèviament per l’antic museu. El document mostra com existeixen uns certs punts de connexió entre tots dos projectes a l’hora de percebre i gestionar la cultura marítima. Per exemple, el treball inicial de les dues institucions parteix d’una preocupació creixent per l’estat de dispersió del patrimoni marítim i fan visible una mirada nostàlgica (Wilson, 1999), que reflexiona sobre la pèrdua progressiva de formes de vida ancorades en la mar: «hoy ya ha perdido este estar tan cerca de quien le diera vida. Palma al ir creciendo en el trascurso de los siglos va robando en el mar sus terrenos palmo a palmo» (Memoria del Museo Marítimo 1951: 1).
Si, en el cas de l’antic museu, aquesta recuperació se centrava en el patrimoni naval, la salvaguarda projectada pel museu actual se centra majoritàriament en els oficis artesanals vinculats a la mar. Aquesta comparativa il·lustra com la mirada que projectam sobre el patrimoni està vinculada estretament a les transformacions del context sociocultural més immediat i es construeix partint de la recuperació per a aquells mons que s’estan perdent.

  1. Conclusions

Tal com es pot observar, aquesta peça resulta fonamental per conèixer els inicis del projecte museogràfic actual, però també per comprendre els primers intents per patrimonialitzar la cultura marítima de l’illa. El contingut ampli ens permet establir nivells diferents d’anàlisi històrica i aproximar-nos als discursos de participació en la construcció de la cultura associada als diferents universos marítims. Així mateix, la pròpia biografia de la peça, una història basada en l’oblit i la recuperació posterior, és il·lustrativa per entendre, a una escala major, la història d’aquest patrimoni marítim i com ha anat revaloritzant-se al llarg del temps.

 


Informació relacionada

Museu Marítim de Mallorca