D’entre les relacions múltiples que s’han donat tradicionalment entre la comunitat marítima i la mar, les embarcacions han constituït, sense cap dubte, un element fonamental a l’hora de consolidar els vincles socials i culturals entre els dos mons. Apreciades més enllà del seu valor econòmic, aquest tipus de cultura material ha estat un factor determinant en l’articulació social de les comunitats pesqueres, així com un agent actiu en la definició de la seva cultura marítima.

Interpretació sociohistòrica de la col·lecció

• Una expressió dels vincles socials amb la mar

El valor patrimonial d’aquesta col·lecció no s’entén sense els vincles estrets generats entre l’autor i el món de la mar al llarg de la seva vida. Tal com hem pogut observar en altres casos, la importància documental de les peces està lligada a la biografia de l’artífex. De forma més concreta, aquest vincle entre autor i obra el podem apreciar en el moment en què algunes de les maquetes dissenyades pel mestre Guillem són embarcacions reals, vinculades al seu treball com a mestre d’aixa. El cas més il·lustratiu el veim amb Adamastor (1963), una embarcació de 10 metres que Guillem Amengual va construir desinteressadament per a un gran amic de la família.
L’execució d’aquest projecte no només va ser important des del punt de vista personal, sinó que també va ser significatiu per al conjunt de la comunitat pesquera del Molinar. Un cop finalitzada la construcció, es va traslladar l’embarcació monumental des del taller del mestre fins al port. A causa de les grans dimensions del projecte, es va necessitar la participació d’una gran part dels veïnats, qui es varen coordinar en diferents grups de persones per fer arribar l’embarcació al seu destí final. Aquest esdeveniment popular va fer visible la importància que va tenir l’embarcació des del punt de vista social, que va funcionar com un punt d’unió entre els diferents col·lectius de la zona; així com des del punt de vista professional, ja què l’èxit del projecte significa la consolidació del mestre Guillem com un referent per a la comunitat (Oliver, 2020). La posterior conversió d’Adamastor en una maqueta suposa, en aquest sentit, una manera de recordar i d’homenatjar aquest projecte transcendental, tant per a la vida professional del mestre, com per a la pròpia comunitat de la zona.

• Diàlegs amb la tradició constructiva

De forma generalitzada, el conjunt de models reprodueixen el caràcter vocacional i autodidacta d’Amengual per elaborar embarcacions, tal com comenta la seva filla Antònia Amengual: «el meu pare era molt bo fent els canvis d’escala. Era intel·ligent de la mar i era intel·ligent de terra» (entrevista a Antònia Amengual, juny de 2021). La decisió del mestre per introduir-se en el món del modelisme és una via que utilitza per perpetuar-ne els coneixements com a mestre d’aixa. En aquest sentit, des del punt de vista tècnic, les peces són una expressió material del virtuosisme que havia desenvolupat en la professió. Es tracta d’embarcacions monumentals on la fusta té un protagonisme fonamental a causa de l’alta qualitat. Cadascuna de les peces de la col·lecció constitueixen models irrepetibles, que varen ser construïts amb les mateixes tècniques que aplicava el mestre quan treballava en la reparació i construcció d’embarcacions (Jaume Amengual, Mallorcapress, 11 de desembre de 2015).
A més a més, és important destacar que el mestre Guillem aprofita el procés de miniaturització per difondre els seus coneixements artesanals a la resta de la comunitat. Al respecte, Guillem Amengual va deixar inacabats alguns models, amb un propòsit didàctic, tal com comenta Antònia Amengual: «hi havia casos que les embarcacions no estaven acabades, això ho feia perquè la gent veiés com eren realment» (entrevista a Antònia Amengual, juny de 2021). Segons comenta la seva filla, amb aquest treball, el mestre tenia com a objecte ensenyar les parts estructurals i poc conegudes de les barques tradicionals.

• Comunitat, tradició i identitat marítima

Des del punt de vista social, aquest procés de miniaturització basat en el canvi d’escala possibilita l’enfortiment d’uns vincles afectius del mestre, així com el desenvolupament d’estratègies de col·laboració. Sobre aquest tema destacam que, durant el procés de creació d’alguns models, hi varen participar puntualment algunes amistats del mestre: «hi havia un amic que venia, feien i desfeien, i li deia: -mestre Guillem, has de fer això d’aquesta manera i això d’aquesta altra» (entrevista a Antònia Amengual, juny de 2021). A més, treballar amb maquetes permetia donar a conèixer el seu treball dins d’un cercle social més íntim, però també a la resta de persones interessades en aquest món. Cal destacar el vincle important que va generar amb l’Associació de Llaüt Modelisme Naval de Mallorca i la divulgació del seu treball en exposicions locals recents.
Des del punt de vista simbòlic, les maquetes materialitzen una sèrie d’elements intangibles associats al món de la mar. Tal com hem comentat, els models projecten la importància que han tingut les embarcacions en la consolidació de la cultura marítima per a la comunitat pesquera en general i en la trajectòria de vida de Guillem Amengual en particular. Sobre aquest tema, és interessant veure que, més enllà del valor personal que tenen per a l’autor les embarcacions, aquestes acaben actuant com un element actiu en la definició de la identitat dels diferents col·lectius tradicionalment vinculats a l’univers marítim (Ransley, 2005). De forma unànime, les embarcacions s’han interpretat com una expressió material de l’ancoratge per la mar viscuda per les comunitats marítimes, a partir del qual s’han definit gran part de les seves relacions socials i culturals.

Conclusions
Indubtablement, la importància d’aquesta col·lecció va més enllà del seu valor tècnic. Tot aquest conjunt resulta ser una expressió material sobre la passió que va projectar l’antic mestre d’aixa al llarg de la seva vida. A més a més, aquesta col·lecció ens permet fer visible la importància que han tingut tradicionalment les embarcacions en la consolidació social i cultural dels diferents col·lectius lligats a la mar. Des del Museu Marítim de Mallorca hem estat conscients d’aquest llegat i hem volgut homenatjar aquesta important obra de vida incorporant-la com una peça fonamental dins la nostra col·lecció.